Memòria Històrica

Dins de l'associació de veïns conviuen diversos grups de treball que tenen com a missió recuperar la memòria tant gràfica com oral del barri

Història del barri de Sant Martí de Provençals

Sant Martí era un ampli territori gairebé deshabitat, situat als afores de la muralla de Barcelona. S'estenia des del nord fins al riu Besòs i des del mar fins a la muntanya del Carmel. En aquells temps, la línia de la costa estava més reculada, i gran part del que ara són els barris de Poblenou i Besòs o bé eren maresmes insalubres o bé aiguamolls i llacunes, que constituïen un perllongament natural del delta del riu Besòs. És així com al llarg dels segles, amb el retrocés de la línia de costa i l'acció humana, la seva superfície augmentà fins a esdevenir un dels pobles més estensos del Pla de Barcelona.

Història del barri de Sant Martí de Provençals

Fins als anys cinquanta del segle XX, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies (Can Planas, Ca l'Arnó, Can Riera, Can Cadena) i l'església. Al final del segle XIX pintors com Nonell, Mir, Pichot i altres hi anaven a pintar els camps i les terres dels entorns.

El barri, com tants d'altres del districte i de tot Barcelona, es va originar com a resposta a les onades immigratòries iniciades els anys 50. Els primers dos grups d'habitatges, a banda i banda del carrer de Guipúscoa, foren promoguts per la Caixa de Pensions i l'Obra Sindical del Hogar. L'aprovació d'un pla parcial del sector, l'any 1958, va accelerar la urbanització dels carrers i va possibilitar la colmatació edificatòria, amb la multiplicació de grans blocs d'habitatges.

En resultà un barri amb una alta densitat de població i una manca total d'equipaments i serveis.

Gràcies a la perseverança de la reivindicació veïnal i a la democratització dels poders públics, el barri ha cobert aquells greus dèficits. En són mostra ben palpable l'arribada del metro i la urbanització de la rambla de Guipúscoa, entre altres importants millores al barri.